VISOR’10
VI Jornada literària
Dones DO

Dissabte 17 d'abril de 2010
de 12 h a 14 h i de 17 h a 20 h
Sala Polivalent Vil·la Casals - Museu Pau Casals
Av. Palfuriana, 59, Sant Salvador - El Vendrell

Entrada gratuïta

En el món de les lletres hi ha un debat interminable pel que fa a la literatura femenina, l'eterna reflexió d'en quina mesura se’n pot parlar com d'un subgènere amb entitat pròpia. En qualsevol cas, el debat és ampli i carregat de matisos, i, si alguna cosa sembla concloent, és que els cànons literaris afavoreixen l'escriptura feta per homes.
VISOR'10 dedica aquesta sisena edició a la literatura escrita per dones. Sota el títol Dones DO (Dones Denominació d'Origen), donarà veu a diferents autores que, des de punts de vista singulars, han fet de la literatura una forma d'expressió cultural.
Des d'aquesta perspectiva, la voluntat de la jornada és donar protagonisme a dones escriptores per tal de conèixer la seva obra, les seves motivacions creatives i la seva visió del món literari.

Programa
**********
12h - Berta Marsé
Escriure un conte
**********
13h - Lolita Bosch
L'escriptura íntima
*****
17h - Isabel Núñez
Escriure a cegues. Misteris de la ficció
*****
18h - Carme Riera
Per què escriure si el normal és llegir?

***********
19h - Marta del Riego
La ironía d'escriure. Humor i crueltat en algunes escriptores


Berta Marsé Hoyas

Filla d'escriptor i extremenya, va néixer a Barcelona el 1969. Durant alguns anys treballa en el sector cinematogràfic. Realitza treballs de lectora i analista de guions per a diverses editorials (Planeta, Anagrama, Tusquets, Alfaguara, etc.) i productores (Lola Films i Oberon Cinematogràfica SA), respectivament. Col·labora en algunes revistes i dominicals, i rep el Premi Gabriel Aresti pel conte La tortuga, inclòs en el seu primer llibre de relats, En jaque, publicat per Anagrama, amb immillorable recepció crítica.
Al gener de l'any 2010 publica una una nova col·lecció de set relats sota el títol de Fantasias animadas. Set relats que tornen al mateix territori en els que es situaven els textos del primer volum, amb el quals Fantasias animadas comparteixen més d'un tret en comú.

*********************************

Lolita Bosch
 
Va néixer a Barcelona el 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, l'Índia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, té una diplomatura en escriptura creativa per la Sociedad General de Escritores Mexicanos i un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu, a la vegada, en català i castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès, a l'alemany i a l'anglès. També ha publicat literatura infantil i juvenil, gèneres amb els quals ha guanyat diferents premis.
El 2004 va guanyar l'Òmnium Cultural d'Experimentació Literària, en 2006 va ser escollida Nou Talent FNAC i el 2009 va ser finalista del Premi Salambó, el Premi l'Amat-Piniella i el Premio Fundación Lara de Novela. En 2007, a més a més, va rebre el reconeixement dels lectors i la crítica amb els premis de literatura juvenil Protagonista Jove i Serra d'Or. I aquest mateix any va dirigir a Barcelona el festival literari Fet a Mèxic.
Imparteix, a Barcelona i a Mèxic, cursos de pensament i creació de novel·la contemporània amb un mètode propi. Escriu en diversos mitjans de comunicació, com El País, La Vanguardia i El Periódico, i en els mexicans Letras Libres i L'universal. També ha col·laborat als programes culturals de televisió Saló de lectura, l'Hora del lector i Ànima, on actualment fa crítica de literatura i teatre.
Els darrers anys ha publicat Això que veus és un rostre (2005), Elisa Kiseljak, (2005), Tres historias europeas (2006), Qui vam ser (2006); la seva antologia personal de literatura mexicana Hecho en Mexico (2007), Insòlit somni, insòlita veritat. (2007), Una: la historia de Piite y Py (2008), La família del meu pare (2008), Japón escrito (2008.). Després d'haver creat el Col·lectiu Fu de Literatura, prepara un nou festival: Fet a Amèrica – Festival Internacional de Novel·la Contemporània en Llengua Castellana (Barcelona, tardor 2010).


******************
Isabel Núñez
Va néixer a Figueres el 1957. Ha publicat dos llibres de relats, Algunos hombres... y otras mujeres (2009) i Crucigrama (2006), l'assaig Si un arbol cae. Conversaciones en torno a la guerra de los Balcanes (2009) i La plaza del azufaifo (2008), amb pròleg d'Enrique Vila-Matas.
Amb Rauda Jamís és coautora de Du fond des mères (1988). També ha publicat les plaquettes El cec de l'Odissea, el bloqueig i un somni d'editors (2006) i Els meandres de la traducció (Cafè Central 2009). És col·laboradora del suplement Cultura/s de La Vanguardia i ha escrit a Letras Libres, Quimera i Vasos Comunicantes. Va estudiar Ciències de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora del Postgrau de Traducció Literària de la UPF, ha fet cicles de conferències i cursos a la UIC, Elisava, Instituto de Cultura MAPFRE, l'Ateneu Barcelonès, l'Institut d'Humanitats CCCB i Caja Madrid. Entre d'altres autors, ha traduït Patrícia Highsmith, Richard Ford, Dorothy Parker i Andy Warhol. Manté actiu un bloc literari titulat Crucigrama (http://isabelnunez-zbelnu.blogspot.com/).
***************

Carme Riera (Ciutat de Mallorca. 1948)
Va neixer a Mallorca el 1948. Es trasllada el 1968 a Barcelona, on es llicencià en Filologia Hispànica. Ha estat professora de secundària i redactora de televisió; actualment, és professora universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El cas de Carme Riera parteix de l'èxit aclaparador del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) (Premi Puig i Llensa, 1974, de la Revista “Recull”) i Jo pos per testimoni les gavines (1977). Són reculls de contes plens de sensualitat i de lirisme, on predomina la temàtica de la incomunicació.
Ha escrit per a infants una biografia titulada Gairebé un conte, la vida de Ramon Llull (1980) i La molt exemplar història del gos màgic i la seva cua (1988). Ha continuat el gènere del relat amb Epitelis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia i altres relats (1991). Ha destacat en el gènere de la novel·lística amb Una primavera per a Domenico Guarini (1980), Premi Prudenci Bertrana 1980; Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls (1989), Premi Ramon Llull del mateix any, i Dins el darrer blau (1998), Premi Josep Pla. En aquesta darrera novel·la, l’autora recrea el tema de les causes de la mort que patiren el jueus conversos a la Mallorca d’entre 1688 i 1691. També ha publicat l’estudi sobre literatura castellana contemporània La escuela de Barcelona (1988), sobre J.A. Goytisolo, J. Gil de Biedma, C. Barral, etc.,pel qual obtingué el Premio Anagrama del mateix any.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, a l'anglès, al neerlandès, al grec, a l'alemany i al rus. El 1998 va publica Temps d’espera, escrit entre 1986 i el 1987, que és un diari sobre l’experiència del seu embaràs. Les seves darreres obres son Cap al cel obert (2000) i Amb ulls americans (2009), en la línia de la novel·la picaresca i de la tradició crítica dels antics viatgers per Europa. En el seu vessant periodístic, col·labora regularment a El País, Quimera i La Vanguardia.
********************



Marta del Riego Va neixer a León i es llicenciada en Periodisme i Ciències de la Informació per la Universidad Complutense de Madrid. És cap de Redacció de la revista Vanity Fair (edició espanyola) i, abans, va ser-ho de la revista Marie Claire. Ha estat col·laboradora habitual de la revista Viajes, de National Geographic, i va treballar a la redacció Lo Más Plus, de Canal Plus. a més, ha publicat a El País Semanal i a l'antic País de Las Tentaciones.
També ha treballat com a periodista free lance a Alemanya.
El gener de 2010 va publicar Sólo los tontos creen el amor, ed. Esencia/Planeta.